El Vaticà s’oposa a la despenalització universal de la homosexualitat

L’observador permanent de la Santa Seu a Nacions Unides ha rebutjat el projecte de resolució de l’estat francès, que com a president de torn de la Unió Europea, ha posa en marxa una dinàmica internacional a favor de la despenalització universal de la homosexualitat.

L’arquebisbe Celestino Migliore en nom de Vaticà s’hi ha posicionat en contra amb l’argument grotesc que aquesta ampliació de drets comportaria noves discriminacions, envers els estats que no reconeixen les unions homosexuals, que serien sotmesos a pressions. Però la homosexualitat és considerada delicte en més de 85 països del món i es castiga amb la mort en 7 països islàmics.

Esquerra Unida i Alternativa se suma a la onada mundial de condemnes que aquest posicionament ha provocat i reclama al govern de la Generalitat, al govern espanyol i a la seva diplomàcia, que explicitin el seu suport absolut a la resolució del govern francès i exigeixin una rectificació per part del Vaticà. Demanem també a les institucions democràtiques de l’Estat que es qüestionin la legitimitat del finançament faraònic a una Església catòlica que recolza la discriminació i la pena de mort.

L’Àrea GLBT d’Esquerra Unida i Alternativa se solidaritza també amb els col·lectius italians Arcigay Roma, ArciLesbica Roma i Certi Diritt, que van reunir dissabte a Roma centenars de manifestants contra la “bogeria i la imbecilitat” del Vaticà i a favor de la despenalització universal de la homosexualitat.

Nota de premsa de l’Àrea de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals d’Esquerra Unida i Alternativa

[@more@]

El consequència, el Vaticà és còmplice des d’aquest moment:

  • En vuit països es pot aplicar la pena capital si una persona és condemnada pel delicte d’homosexualitat: Afganistan, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan, Aràbia Saudita, Sudan i Iemen.
  • En alguns països apliquen en l’execució la llei islàmica: 100 cops de fuet o mort per lapidació. En Iran més de 4000 gais van ser executats des de 1980. El codi Penal Islàmic contra els gais, aprovat en 1991 conté els següents articles:
    Article 110.- El càstig per la sodomía és la mort.
    Article 129.- El càstig per al lesbianisme són 100 cops de fuet per a cada dona involucrada.
    Article 131.- Si l’acte de lesbianisme fora repetit en tres ocasions, i el càstig ja hagués estat aplicat en cadascuna d’elles, la quarta vegada serà castigada amb la pena de mort.
  • I en almenys altres vuit països es pot condemnar als gais a cadena perpètua per la seva orientació sexual: Bangla Desh, Bhutan, Guyana, Índia, Maldives, Singapur, Uganda i Nepal.
  • La relació de països on l’homosexualitat és il·legal és la següent: Angola, Algèria, Bahrain, Barbados, Benín, Bostwana, Brunei, Burundi, Camerun, Cap Verd, Illes Cook, República Democràtica del Congo, Djibouti, Etiòpia, Fiji, Gàmbia, Ghana, Granada, Guinea, Jamaica, Kenya, Kuwait, Líban, Libèria, Líbia, Malawi, Malàsia, Illes Marshal,l Illes Maurici, El Marroc, Moçambic, Myanmar, Namíbia, Nauru, Nicaragua, Niue, Oman, Papua Nova Guinea, Qatar, Santa Llucia, Samoa, Senegal, Seychelles, Serra Lleona, Illes Salomó, Somàlia, Sri Lanka, Suazilandia, Síria, Tanzània, Togo, Tokelau, Tonga, Trinitat i Tobago, Tunissia, Tuvalu, Uzbekistan, Zàmbia i Zimbabue.



4s comentaris

Xerrada col·loqui a Reus: “Introducció a les causes i conseqüències de la crisi” amb Josep Manel Busqueta

Xerrada crisi Reus

En el marc de la campanya que estem portant a terme des de l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de Reus contra la crisi econòmica i els seus efectes negatius per a la classe treballadora i per al conjunt de la societat, el dimecres 10 de desembre, a partir de les 20 hores organitzem al Centre de Lectura de Reus una xerrada de formació, amb la presència de l’economista del Seminari d’Economia Crítica Taifa: Josep Manel Busqueta, sobre la crisi que pensem que serà una eina d’anàlisi, informació i reflexió útil per a tots i totes de cara al vostre treball polític, sindical i social qüotidià, i per a comprendre millor la realitat que ens ha tocat viure.


Us animo a assistir-hi.[@more@]

La crisi no és un fenomen ni nou ni estrany en la dinàmica de funcionament pròpia del capitalisme. De fet, a la llum de l’experiència històrica, podríem afirmar que pel sistema capitalista la crisi representa un momento indispensable que serveix per regenerar i reactivar les dinàmiques esgotades que han de permetre crear beneficis. La crisi actual no és, com ens volen fer veure, una crisi financera. Es tracta d’una crisi d’arrels estructurals que es deu a les pròpies contradiccions internes del capitalisme. Hem percebut la crisi en l’àmbit de les finances però el seu origen l’hem de cercar en l’àmbit de la producció i concretament en la impossibilitat del capitalisme per assegurar els nivells de benefici adeqüats a les ingents quantitats de capital que circulen a nivell mundial.


Actualment degut al procés de globalització econòmica i financera la crisi tindrà una especial virulència en el si d’unes societats, les nostres, molt endeutades i altament precaritzades, mentre que els efectes de la crisis s’estendran en tots els àmbits de l’economia i la societat. Des de la nostra perspectiva no resulta ni desitjable ni tans sols possible "refundar" el capitalisme. Basat en l’explotació de les persones i els recursos naturals, el capitalisme s’ha mostrat incapaç de garantir el mínims vitals a la majoria de la població del planeta mentre una minoria selecta a nivell mundial ha acumulat nivells creixents de riquesa. Per tant avui el que ens cal és la transformació radical d’aquest model social cap una alternativa justa en la producció i l’intercanvi alhora que viable ecològicament.

Organitza: Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de Reus



Comentaris tancats a Xerrada col·loqui a Reus: “Introducció a les causes i conseqüències de la crisi” amb Josep Manel Busqueta

La V Assemblea d’EUiA: la consolidació d’un projecte polític



2s comentaris

Balanç anual dels Plans Comunitaris dels barris Sant Josep Obrer i Gaudí

Els barris Gaudí i Sant Josep Obrer han fet balanç del funcionament dels plans de desenvolupament comunitari aquest 2008 amb les reunions dels consells rectors (el principal òrgan de decisió del pla) els passats dies 12 i 18 de novembre, respectivament.

Els plans comunitaris, en marxa a Reus des de fa 8 anys, són eines per fomentar la implicació i la participació de la ciutadania i la xarxa associativa en la gestió dels recursos de les administracions públiques en un àmbit de treball concret.[@more@]Els consells rectors són els òrgans de decisió en els quals les institucions, entitats i ciutadans que participen i fan possible el pla comunitari, es troben per formalitzar els acords que han d’ajudar a millorar la qualitat de vida al barri. L’activitat que els dos plans comunitaris han tingut aquest 2008 ha representat una inversió municipal de 239.200 euros i la dedicació de més d’una quarantena de tècnics, entre monitors, educadors socials i mediadors, entre altres. A aquesta xifra s’hi afegeix l’aportació de la Generalitat de Catalunya d’111.000 euros i la de la xarxa associativa implicada en els projectes, de 12.440 euros.

Unes 1.300 persones participen activament com a usuaris d’algun dels programes i activitats organitzades en els dos plans de desenvolupament comunitari. Unes 170 persones participen activament en els grups de treball i els òrgans de decisió dels plans. Una vintena d’associacions ciutadanes s’impliquen en aquesta eina de corresponsabilitat de l’acció de les administracions als barris, juntament amb diferents departaments de l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya.

El resum dels balanços anuals dels dos plans comunitaris dels barris Sant Josep Obrer i Gaudí és el següent:

 

BARRI SANT JOSEP OBRER
Unes 400 persones participen activament del pla comunitari del barri Sant Josep Obrer com a usuaris d’algun programa o activitat. El conjunt de persones que participen ho fan, però, en diferents graus d’implicació. Unes 200 s’hi impliquen donant la seva opinió. Els espais de decisió compten amb la participació d’unes 70 persones. El treball participatiu que es desenvolupa al barri Sant Josep Obrer a través del pla de desenvolupament comunitari s’organitza en quatre grups de treball: Urbanisme, Convivència i Salut, Immigració, i Infància, Joves i Educació:


Grup de treball d’Urbanisme

Aquest grup de treball ha aprofundit aquest curs en el protocol de comunicació entre els veïns del barri i les administracions implicades en el pla comunitari: elaborar una guia d’aspectes a millorar del barri, traspàs a les regidories responsables de l’execució de l’obra, retorn de la calendarització d’execució al barri i, finalment, execució de les obres. Igualment, també s’ha pogut treballar més a fons la participació dels veïns del barri. Un exemple d’aquesta participació ha estat la implicació del grup en el projecte de remodelació de la plaça de Salvador Allende, una experiència molt ben acollida pels membres del grup de treball i les entitats de la zona, ja que el grup a tingut veu en l’elaboració del projecte i en el seguiment de les obres.


Grup de treball de Convivència i Salut

El treball d’aquest grup ha insistit en la problemàtica generada al voltant de la venta i consum de drogues. Respecte els venedors de drogues, el grup valora com a molt important la presència policial i en aquest sentit s’espera el desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra ajudi a aportar solucions. Mentre que pel que fa als consumidors i la problemàtica de brutícia i falta d’higiene que generen, el grup proposa treballar en la neteja dels espais de consum i la recollida de xeringues usades. Així mateix s’ha començat a treballar en un projecte pilot de crear un espai de consum assistit.

Altres temes de salut en els que el grup vol incidir són els de la prevenció de les conductes de risc d’adolescents i joves referents al consum de drogues i també les relacions sexuals sense protecció. En aquest sentit es vol treballar fent tallers de prevenció en les activitats ja existents al barri adreçats a joves i adolescents. Finalment, es continuarà treballant en una oferta d’activitats de lleure adreçades a persones adultes, especialment dones, ja que milloren les relacions veïnals. Aquest treball és un dels que creen més capital social al barri, sobretot pel que fa al procés de socialització entre els diversos grups socials.


Grups de treball d’Immigració

Els els darrers anys s’ha detectat un augment del número d’immigrants al barri que, llevat de casos puntuals, tenen facilitats per integrar-se. No s’han generat importants actituds de rebuig i, fins i tot, en l’àmbit escolar es fa una valoració positiva de la seva integració. El grup de treball planteja actuar ara en dues direccions: Informar i formar les persones que treballen en els diferents serveis adreçats als immigrants; i Activitats adreçades a immigrants per tal de facilitar la seva adaptació (coneixement de la llengua, participació en activitats comunitàries…)


Grup de treball d’Infants, Joves i Educació

Al barri existeixen diferents serveis i institucions que donen resposta a les necessitats d’infants i joves, el treball del grup s’ha centrat en veure quins dels projectes que es duen a terme precisen de la implicació i col·laboració de tots per millorar-los o ampliar-los. Ja existeix al barri un bon nivell de coordinació i col·laboració entre els diferents serveis. Tanmateix, aquest grup es referma com un espai on refermar col·laboracions i trobar noves oportunitats de treball conjunt.

En el darrer any, s’ha prioritzat el treball sobre la oferta de programes i projectes que tenen a veure amb l’oci infantil i juvenil com un espai privilegiat per treballar els hàbits i habilitats socials que ajudin als joves a continuar els estudis o els permeti incorporar-se al món laboral. Així mateix el grup vol iniciar un treball específic al voltant de grups d’infants i joves que utilitzen el carrer com espai d’oci, trobada i joc, donat que s’han detectat situacions d’ús indegut dels elements públics, baralles, falta de respecte a les persones…

 

BARRI GAUDÍ
El pla comunitari del barri Gaudí té una organització en grups de treball diferent que al barri Sant Josep Obrer. Els grups s’estableixen en funció dels següents projectes: Butlletí «Viure! al barri Gaudí», Esplai El Drac, Exposició «El barri Gaudí en construcció», Sala d’ordinadors d’accés públic, Joves, Fem Barri, Esport i Passeig pel Barri. Gairebé 900 persones participen en alguna de les activitats que es desenvolupen a l’entorn del pla, 264 dels quals ho fan de manera permanent. Unes 70 persones col·laboren de manera activa en els grups de treball.


Butlletí «Viure! Al barri Gaudí»

Els objectius d’aquest grup són publicar un mitjà de comunicació per a tot el veïnat, afavorir el sentiment de pertinença al barri i incentivar la participació. El fet de presentar en cada número un servei del barri, fa que la revista sigui més coneguda ja que els usuaris i professionals del servei presentat s’interessen per la publicació, segons el darrer balanç del consell rector.


Esplai El Drac

Aquest últim exercici s’ha detecta un alt grau de satisfacció de les famílies dels nens que participen a l’esplai, sobretot pel tipus d’activitats. L’objectiu del servei és oferir un espai educatiu i lúdic que proposi una alternativa activa en el lleure; i donar sortida a les motivacions joves interessats en assumir responsabilitats com a monitors i monitores. En aquest sentit, s’ha format un equip de monitors estable, fet que contribueix a l’estabilització del projecte.

«El Barri Gaudí en Construcció»
La mostra s’ha utilitzat com a eina pedagògica per l’IES Gaudí i s’ha exposat a la seu del col·legi d’arquitectes i al Centre Cívic Mestral amb l’objectiu de difondre el barri a la resta de la ciutat. De cara el curs vinent, es treballarà en la recopilació de material sobre el desenvolupament de les obres de rehabilitació dels Blocs Bofill i els canvis d’aspecte del barri, per tal de muntar una segona exposició que reflecteixi la transformació del barri.


Sala d’ordinadors d’accés públic

Aquest grup de treball promou l’accés a les noves tecnologies a la gent que no en disposa com a pròpies. Del conjunt d’activitats programades, són més ben valorats i acceptats els tallers dirigits que l’ús lliure de les instal·lacions.


Dinamització del Lleure i participació dels Joves

El grup ha valorat molt positivament el creixement del projecte, tant a nivell d’activitats com de participants, això ha estat gràcies a l’entrada d’activitats conjuntes amb el Pla Local d’immigració. L’objectiu d’aquest projecte és el de fomentar la implicació dels joves en el disseny d´activitats lúdiques, donar-los suport en les seves iniciatives, i implicar-los en el pla comunitari.


«Fem barri»

Conscienciar els veïns sobre la importància del civisme per millorar les relacions; fomentar l’ús adequat de l’espai públic; sensibilitzar sobre el respecte i la tolerància per millorar les relacions entre el veïnat; incentivar la relació entre els veïns amb actes lúdics i participatius; i donar suport a les iniciatives de les entitats i serveis del barri, són els objectius d’aquest grup de treball. La feina feta en els darrer anys ha consolidat un treball en xarxa que permet fer una programació conjunta. Els projectes referents a convivència i civisme han tingut una bona acollida per part del veïnat que tot i ser conscients que el resultat es a llarg termini.


Esport

La dinamització de les entitats i serveis del barri ha permès que ja es facin autònomament activitats esportives. En aquest aspecte, per tant, no cal que el pla comunitari generi més activitats, sinó que es creu convenient un treball en xarxa que asseguri l’activitat esportiva aquest com una eina de cohesió social.


«Passeig pel barri»

El grup de treball considera necessària la continuació i implicació de més veïns en aquest projecte que fomenta la corresponsabilitat entre els veïns i les administracions pel que fa al manteniment, accessibilitat, mobiliari urbà, senyalització, etc.

 

NOVETATS 2009
Pel 2009 s’iniciaran projectes novedosos adreçats als infants i els joves, així com per millorar la convivència veïnal tan als espais públics com a les comunitats de propietaris:

Joves
Projecte adreçat al col·lectiu e joves que han abandonat el sistema educatiu formal. Per això es creu la necessitat de reconduir aquest joves al sistema laboral o intentar reintroduïr-los en el sistema educatiu formal. L’objectiu és que aquests joves assoleixin capacitats bàsiques que els facilitin la seva inserció laboral realitzant diferents tallers professionals, formació per l’ocupació i/o el retorn al sistema educatiu formal.


Casal d’estiu per a infants i Joves

Fins ara, al barri Sant Josep Obrer només es realitza un Casal al barri ofert per la Fundació Josep Pont i Gol (i comprèn les edats de 6 a 14 anys). Aquest casal no cobreix tota la demanda. Un nou Casal d’Estiu donarà més demanda I obrirà el ventall d’usuaris del 4 anys 16 anys.


Projecte de suport a les juntes administradores

El projecte impulsarà accions socio-educatives per respondre als problemes de convivència, habilitat i incivisme a les escales i espais comunitaris dels blocs de protecció oficial del carrer Mas Pellicer del barri Sant Josep Obrer. L’objectiu és responsabilitzar els veïns de les seves obligacions com a llogaters o propietaris dels immobles i zones comunitàries compartides.


Salut i Esport

El nou projecte ampliarà l’oferta d’activitats dirigides a dones amb problemes d’obesitat per tal de fomentar hàbits alimentaris i la pràctica d’exercici físic adequats per a reduir pes i millorar la salut.


Convivència en espais públics

Projecte destinat a infants i joves de totes les edats que juguen pels carrers i places del barri i que no participen de forma continuada de cap activitat extraescolar; amb l’objectiu de desenvolupar conductes i valors socialitzador i cohesionadors


Inserció escolar

Projecte destinat a donar suport educatiu als infants per tal que puguin seguir els estudis, a través de la intervenció amb les famílies per tal que siguin elles les encarregades de vetllar per la escolarització dels infants.

Comentaris tancats a Balanç anual dels Plans Comunitaris dels barris Sant Josep Obrer i Gaudí

Acaba la fase de diagnosi per a l’elaboració del Pla Municipal de Participació Ciutadana

L’Àrea de Participació i Ciutadania ultima la primera fase per a l’elaboració del Pla Municipal de Participació Ciutadana, l’eina que definirà el funcionament dels processos participatius que posi en marxa l’Ajuntament de Reus. La primera fase ha comportat la recollida de dades necessària per fer una diagnosi acurada de la salut participativa de la ciutat, tant a nivell municipal com en l’àmbit ciutadà.[@more@]El primer pas abans de definir els objectius i les propostes del Pla Municipal de Participació ha estat l’elaboració d’una diagnosi complerta per tal de conèixer tant la realitat de la participació ciutadana com de la percepció que se’n té des de l’administració des de la ciutadania. Així, la diagnosi és el resultat de la suma d’un estudi intern (que recull dades oficials i l’opinió de regidors i tècnics de l’Ajuntament) i un estudi sobre les xarxes associatives de la ciutat.

L’elaboració dels dos estudis s’ha realitzat a través de tallers participatius, entrevistes personals i enquestes per extreure’n les valoracions individuals sobre les potencialitats i debilitats dels diferents projectes i els canals de participació existents a la ciutat.

Unes 200 persones han participat en la fase de diagnosi del pla. L’estudi de la xarxa associativa s’ha realitzat a través de dues reunions inicials (una amb les entitats veïnals i l’altra amb les no veïnal) i s’ha concretat amb 125 enquestes a representants de les associacions. L’estudi intern s’ha realitzat a partir de 17 entrevistes als regidors i càrrecs directius de l’Ajuntament i a 25 tècnics de tots els àmbits municipals.

Algunes de les idees que han aparegut en la fase de diagnosi sobre els avantatges de desenvolupar polítiques de participació són:

– Implicació més activa de la ciutadania.
– Permet conèixer de primera mà la realitat i les necessitats dels ciutadans.
– Les accions municipals queden avalades per la participació.
– Es passa de la cultura de la reivindicació a la de la corresponsabilitat.
– Crea xarxa i pertinença col·lectiva, cohesió.
– Afavoreix la crítica constructiva enlloc de la queixa i la protesta.

La diagnosi també ha fet aflorar aspectes a millorar:

– Els processos de participació sovint es queden en la fase d’anàlisi.
– El perfil del ciutadà que participa és sempre el mateix.
– Són processos lents.
– La participació ve donada per la reacció a projectes que no agraden.
– Manca metodologia, planificació, gestió de la participació.
– Participen més les entitats que la ciutadania.

Fase de retorn
Un cop acabat l’anàlisi les dades recollides en la fase de diagnosi, l’Àrea de Participació i Ciutadania tornarà a convocar les persones que han participat en aquesta fase inicial per tal que prenguin part en una jornada de treball en la que se’ls exposaran les conclusions de la diagnosi i se’ls demanaran les seves opinions i aportacions per a l’elaboració de la proposta del Pla Municipal de Participació Ciutadana. Aquesta fase es farà durant el gener de 2009.

La darrera fase del procés d’elaboració del pla serà la redacció de la proposta final de Pla Municipal de Participació, així com l’elaboració de l’informe final amb les conclusions, recomanacions i priorització de les mesures a prendre. Aquesta fase tindrà lloc entre els mesos de març i abril de 2009.

El Pla de Participació Ciutadania és el document que ha de permetre conèixer, planificar, impulsar i reglamentar la participació ciutadana a Reus. És l’eina tranversal que ha de permetre un bon funcionament dels mecanismes i processos participatius que tenen lloc a la ciutat. Els objectius del pla són fomentar, incrementar i dinamitzar la participació ciutadana en el desenvolupament de les polítiques municipals.

La redacció del pla ha de servir per crear un model d’actuació en matèria de participació ciutadana compartit per totes les àrees de l’Ajuntament. En aquest sentit, ha d’establir els processos, fórmules, mecanismes i metodologies i, alhora, definir l’organització interna bàsica per tal d’implementar les accions participatives establertes.

1 comentari

L’Àrea de Participació i Ciutadania subvenciona 179 projectes participatius de 82 entitats durant el 2008

 

L’Àrea de Participació i Ciutadania ha finalitzat el procés d’atorgament de subvencions per al foment de la participació per a l’any 2008 amb la subvenció d’un total de 179 projectes de 82 entitats diferents. La concessió de les ajudes s’ha regit per la valoració individualitzada dels projectes presentats per les entitats, enlloc de subvencionar l’existència de l’entitat per si mateixa.[@more@]

L’Àrea de Participació i Ciutadania ha finalitzat el procés d’atorgament de subvencions per al foment de la participació per a l’any 2008 amb la subvenció d’un total de 179 projectes de 82 entitats diferents. La concessió de les subvencions s’ha regit per la valoració individualitzada dels projectes presentats per les entitats i enlloc de l’existència de l’entitat per si mateixa.

El procés de subvencions per al foment la de participació s’ha dividit en dues convocatòries, : la primera el mes d’abril i la segona el setembre. Aquest canvi de criteri de la regidoria respon als objectius d’aprofundir en el rigor, individualitzar les avaluacions dels projectes, diversificar el ventall d’entitats amb les quals es col·labora i augmentar el nombre total d’entitats que reben ajuda per part de l’Àrea de Participació.

En total, enguany s’han atorgat subvenció a 82 entitats, xifra que representa un increment de gairebé un 25% respecte els darrers anys. El número de projectes subvencionats arriba als 179. L’Àrea de Participació i Ciutadania ha destinat enguany una partida de 174.000 euros a subvencions i convenis amb les entitat ciutadanes.

La convocatòria d’enguany ha introduït el concepte de subvenció per projectes en l’àmbit de la participació. Aquest canvi representa fomentar el dinamisme de les entitats atès que se subvenciona les activitats realitzades i no tant l’existència de l’entitat en si mateixa.

La convocatòria de l’abril contemplava dos tipus de subvencions. D’una banda, les Festes de Barri, dissenyada exclusivament per les associacions de veïns; i de l’altra, projectes en l’àmbit de la participació. La convocatòria de setembre ha contemplat únicament els projectes en l’àmbit de la participació en general. Els criteris que han regit la convocatòria d’ajuts posen l’èmfasi, entre altres aspectes, en l’àmbit geogràfic i poblacional del projecte presentat, l’interès social, la sostenibilitat o el treball en xarxa amb altres entitats. Criteris que, en el cas de les subvencions a les Festes de Barris, han estat treballats i consensuats amb les pròpies enitats.

El procés d’atorgament de les ajudes s’ha basat en entrevistes a cadascuna de les entitats sol·licitants per conèixer les seves necessitats i poder avaluar el seus projectes. Igualment, s’ha sol·licitat a les entitats la presentació d’un projecte, la definició d’objectius i l’elaboració d’un pressupost. L’àrea ha posat a disposició de les entitats que han necessitat assessorament els serveis tècnics municipals.

Finalment, una comissió presidida per la regidora cap de l’Àrea de Participació i Ciutadania i formada per cinc tècnics municipals, dos representants del moviment veïnal i dos més de la resta d’entitats de la ciutat ha validat la concessió de totes les subvencions.

L’Àrea de Participació i Ciutadania ha consensuat amb les entitats que l’any que ve impulsarà una acció formativa per ajudar les entitats a elaborar un projecte participatiu i de la seva justificació econòmica.

Comentaris tancats a L’Àrea de Participació i Ciutadania subvenciona 179 projectes participatius de 82 entitats durant el 2008

Moviment veïnal a Reus: de la independència a la indiferència

He vist els darrers dies com sorgien notícies al voltant del moviment veïnal de la capital del Baix Camp i la Regidoria de Participació de l’Ajuntament de Reus. Notícies, generades malintencionadament per velles veus conegudes de les associacions veïnals –com els senyors Machado i Berbel-, que m’han portat a fer algunes reflexions que m’agradaria puntualitzar.

[@more@]Parlen aquestes veus d’ingerències. Sorprèn que siguin aquells que la practiquen amb més assiduïtat els que acusin l’Ajuntament de sotmetre les associacions a un abús intervencionista. Sorprèn que siguin els que més ingerències han protagonitzat en la història del moviment veïnal reusenc els que ara incriminen, acusen. És obvi que queden mancats de prou legitimitat per a fer-ho.

Responent a les crítiques d’aquests senyors vull deixar clar quina és la meva visió sobre la tasca pròpia d’una administració progressista, és a dir, quina és la tasca que porta i durà a terme la Regidoria de Participació. En primer lloc, i com ha fet fins ara l’Ajuntament de Reus, es mantindrà al marge de les maniobres internes del moviment veïnal. Creiem fermament en els principis de no ingerència i autonomia entre les administracions i les associacions de veïns. 

El que està molestant és el treball que s’està fent des del consistori és de proximitat i capacitat de diàleg. Mai uns responsables municipals han estat tant a prop dels representants veïnals escoltant les seves demandes, ajudant-los a que recuperin la representativitat perduda i trencant un clientelisme viciat tant perjudicial per a la seva bona salut.

Aquesta, però, no crec que sigui la resposta de fons que necessita aquest falsejat conflicte. Cal dir, ja és hora, que el moviment veïnal de Reus ja no forma part d’aquell conjunt d’entitats que impulsen canvis positius a la nostra societat. No per una qüestió conceptual, sinó per la situació actual d’aquest moviment a la ciutat: pateix manca de representativitat, d’enquistament de sectors reaccionaris, i d’efecte tap davant de noves incorporacions que suposen aire fresc i net per a unes associacions que tan urgentment les necessiten.

La cohesió social és un factor clau per a fer front en millors condicions a l’etapa de crisi econòmica, onades migratòries i brots de xenofòbia que s’aproxima. Però no és la cohesió social i aquests reptes els que preocupen a algunes associacions de veïns de la nostra ciutat.

Com és possible que part del moviment veïnal estigui més amoïnat pels embornals, els fanals i les clavegueres (sense desmerèixer aquest assumptes, evidentment), al mateix temps que se silencien situacions humanes dramàtiques que es produeixen dia a dia en els seus barris fruit de la nova pobresa, la mala gestió en la diversitat cultural, la violència masclista, la manca de treball de les dones, la precarietat laboral que pateixen els seus joves?

El moviment veïnal ha de ser el màxim valedor de les polítiques de participació, fet que no succeeix, avui, ni interna ni externament. Sota el meu criteri, a Reus necessitem una Federació d’Associacions de Veïns forta, que doni servei a la totalitat d’associacions veïnals de la ciutat, que sigui diversa, democràtica, transparent, que deixi enrere els llasts del passat, que tingui una alta capacitat de treball i que sàpiga combinar el seu paper inherentment reivindicatiu amb la col·laboració no depenent de les administracions públiques. Amb tot això, les persones que estem al capdavant de la Regidoria de Participació, mantindrem la màxima col·laboració amb la Federació que estigui en cada moment. A nosaltres no ens pertoca canviar a ningú, però això no ens fa incapaços de tenir opinió sobre una realitat amb la que treballem cada dia.

Reus no es pot permetre tenir unes associacions de veïns que reclamin independència per mantenir-se en la indiferència. La indiferència davant de la realitat social dels barris i la indiferència vers les administracions que reclamen de la seva participació i troben, molt sovint, absència.

Crec que el que diferencia les postures del senyor Machado i Berbel amb les meves són les idees. Ells volen una plataforma de bombardeig al govern municipal per a instrumentalitzar-lo electoralment, jo i molta altre gent, un moviment veïnal que ajudi a fer créixer la nostra democràcia en condicions d’igualtat social, amb garanties de vida dignes per a tots i cadascun dels nostres barris.

Comentaris tancats a Moviment veïnal a Reus: de la independència a la indiferència

Duran i Lleida: Les famílies son plurals

 

Fa ja alguns diumenges, la ciutadania catalana va poder comprovar com un polític, considerat per la majoria de les enquestes d’opinió pública com a moderat, el senyor Duran i Lleida, participava a la radical celebració de l’extrema dreta ultraconservadora catòlica. Es tractava d’una celebració religiosa on el bisbe de Barcelona, Martínez Sistach i altres personalitats que han destacat per la seva bel·ligerància contra molts drets socials i per la seva irreductible homofòbia: el senyor Miró i Ardèvol, van escenificar la caverna en la que estan situats, l’enorme distància que hi ha entre el que ells simbolitzen i on està la majoria de la població d’aquest país, incloent a la gran part de la comunitat cristiana, que diuen representar.

[@more@]

Aquest acte profundament provocador em porta a fer una declaració que vull compartir amb tots vosaltres, els oients. M’agradaria que les meves paraules serveixin per donar força a totes les persones que estimen, a totes les persones que no volen imposar res i a totes les persones que respecten la diversitat, per alçar les seves veus en defensa de les famílies, en plural.

REBUTJO plenament tota manifestació en contra de les llibertats dels altres, en contra de la diversitat existent en els models familiars: heterosexuals, separats, divorciats, monoparentals, famílies reconstituïdes, homoparentals… i tants d’altres.  

RECLAMO que no es confongui l’opinió pública volent imposar un sol tipus de moral en el marc jurídic del país que converteix a tantes famílies en famílies il·legals i  indignes i en ciutadans de segona. 

EXIGEIXO, en tant que ciutadà, que no es promogui l’exclusió social, que no es falti al respecte a les persones que han escollit lliurement el seu model familiar. Als qui han convertit la família en centre del debat polític, pretenent imposar el seu model únic, des d’una prepotència moral que ningú els ha concedit,

els DEMANO que s’apropin a la nostra ma estesa des del respecte, a l’acceptació i a la defensa de tots els models familiars que existeixen i conformen la nostra major riquesa social. A totes les famílies, famílies en plural,

els DEMANO que treballem plegades per exigir als nostres representants polítics mesures que ens ajudin veritablement en els nostres problemes reals, del dia a dia. No deixem que els que es manifesten en favor d’un sol tipus de família ens distreguin amb un discurs artificial de les condicions morals “per ser realment” una família.

Centrem-nos en demanar polítiques per ajudar a TOTES les famílies, que entre d’altres mesures podrien ser:la millora de la conciliació laboral i familiarque es reconegui el valor de la criançasubsidis i prestacions que recolzin els cuidadors i als seus infantspermisos de paternitat i maternitat que permetin a totes les famílies cuidar els seus nadonsque es recolzi a les mares que alleten els sis primers mesosaccés universal i gratuït a les escoles bressolescoles infantils públiques i gratuïtes per a totes les famílieslegalitzar les alternatives educatives escollides per algunes famíliesserveis de proximitat que recolzin la cura dels infants fora de l’horari escolarmesures en defensa de la igualtat d’oportunitats de les dones, de les maresmesures contra la violència de gènere mesures contra la pobresa i la precarietat d’algunes famílies 

Amb el vergonyós acte del passat diumenge els senyors Duran i Lleida, Martínez Sistach i Miró i Ardèvol van escenificar el reducte d’una societat antiga, carrinclona, fosca i excloent. Votants de CiU, prengueu nota. Si això és el que us representa crec que el vostre futur no és gaire engrescador. En definitiva des de la meva individual expressió, no menys legitima que les que es manifesten, de forma vergonyosa, des del “parapeto” d’un altar EXIGEIXO que es tanqui ja el discurs excloent que pretén treure drets als ciutadans i es comencin a debatre temes que defensin realment les famílies, en plural.

1 comentari

Contra la ‘sharia’ episcopal

 

La darrerament emesa "Nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant les eleccions generals de 2008" ha descol·locat al govern espanyol i al partit socialista, que ha reaccionat amb certa bel·ligerància al text. No obstant això, les crítiques socialistes s’han circumscrit gairebé exclusivament a la referència que els bisbes fan en aquest text al terrorisme, en la qual llancen una severa garrotada a l’estratègia seguida pel govern en relació a aquest tema.

[@more@]

Però cal preguntar-se si més enllà d’aquesta referència concreta, la intervenció dels bisbes en la campanya electoral és en si censurable o per contra els empara el dret a la llibertat d’expressió i fins i tot el dret a entrar en la contesa política.

 

En aquest sentit cal recordar el molt particular estatus de l’Església Catòlica a Espanya, i en menor amidada d’altres organitzacions religioses. D’una banda es tracta d’una organització que reclama ferament la seva independència. És més, és l’Església la qual "concedeix" a l’Estat una "certa autonomia". Segons paraules de Benet XVI "la comunitat política i l’Església són entre si independents i autònomes en el seu propi camp", però clar, "l’autonomia de l’esfera temporal no exclou una íntima harmonia amb les exigències superiors". Aquestes exigències superiors, òbviament, són el que els nostres bisbes denominen en la seva nota "el denominador comú de la moral fundada en la recta raó". I "recta raó" és una forma moderna de qualificar el que en el passat es cridava "fe", o amb els circumloquis que tant agraden al Vaticà, "la raó il·luminada per la fe".

 

És a dir, que en les relacions Església-Estat la situació és la següent: l’Estat eximeix a l’Església del pagament de nombrosos tributs, finança els seus col·legis, residències i hospitals, encasta en l’escola pública la catequesis catòlica, paga als catequistes que tria el bisbe, celebra davant la bíblia i el crucifix les preses de possessions de ministres, jutges, etc, adopta com festes cíviques els romiatges religiosos, recapta l’IRPF d’aquells que prefereixen donar-la a aquesta en comptes d’ingressar-lo a l’erari comú, li regala sòl urbà per a la construcció de les seves parròquies, seminaris o altres centres, manté el seu patrimoni monumental sense tot just contraprestació alguna, no interfereix en la seva organització interna encara que no sigui democràtica i sigui discriminatòria enfront de les dones, etc, etc. I per la seva banda, què fa l’Església? Permet que l’Estat actuï segons la "recta raó".

 

Enfront de les organitzacions religioses l’Estat modern ha intentat dues solucions: la subjecció i la quarantena. Amb l’Església Catòlica no funciona el primer mètode doncs des de la ruptura amb l’orient cesaropapisme ha reclamat la seva independència i superioritat sobretot poder "temporal".

 

Vegem alguns exemples de la tècnica de la "quarantena". Per exemple, la constitució mexicana (de 1917) diu (Art.130 i): "Els ministres [religiosos] no podran associar-se amb fins polítiques ni realitzar proselitisme a favor o en contra de candidat, partit o associació política alguna. Tampoc podran en reunió pública, en actes del culte o de propaganda religiosa, ni en publicacions de caràcter religiós, oposar-se a les lleis del país o a les seves institucions, ni agraviar, de qualsevol forma, els símbols patris."

 

Altre exemple: en EUA les organitzacions religioses tot just es diferencien de les altres en dues coses: 1) Que per ser religioses no poden rebre subvencions públiques per a les seves activitats, 2) Que per ser organitzacions religioses gaudeixen automàticament de les exempcions d’impostos recollides en l’apartat 501(c)(3) de la llei Fiscal. A canvi, les organitzacions que s’acullen a aquestes exempcions tenen prohibit realitzar activitats d’índole política a favor d’uns o altres candidats en els processos electorals.

 

Després de segles de cruentes lluites interreligioses, dos mil·lennis d’implacable persecució als dissidents, sembla lògic que les creences religioses gaudeixin de protecció per al seu lliure exercici, però també que la societat política gaudi també de protecció enfront d’elles, és a dir, es prohibeixi esgrimir argument teològic algun en la contesa política.

 

A Espanya, a pesar del molt recent règim nacionalcatolic els governs democràtics han fantasiat amb la possibilitat de tractar a l’Església Catòlica amb una tècnica "intermitja", la de la domesticació o apaivagament. Però l’Església és una bèstia mil·lenària impossible de amansar.

 

No ens enganyem, quan els bisbes diuen "no pretenem que els governants se sotmetin als criteris de la moral catòlica", volen dir "volem que governin qui ja estan sotmesos als criteris de la moral catòlica". Quan diuen "respectem a qui veuen les coses d’altra manera" volen dir "no tenim inconvenient que visqueu sotmesos a les nostres normes", etc, etc.

 Mil·lennis de destrucció, segles d’obscurantisme i dècades recents de contubernio amb dictadures en tot el món demostren que l’Església no va aixecar un dit si perilla una democràcia o els drets d’una minoria són conculcats: simplement espera agotnada que arribin millors temps mentre treballa sense descans per perpetuar la seva ideologia de submissió i irracionalitat.

Comentaris tancats a Contra la ‘sharia’ episcopal

Un sistema electoral on tots els vots no valen el mateix

 

La democràcia és al subconscient dels nostres ciutadans i ciutadanes, incloent aquells que ens situem fora del sistema (eufemisme per no dir anti-sistema), ja sigui per inadaptació o perquè pensem que aquest es profundament injust en la seva esencia i volem transformar-lo. Ningú, excepte els que estan en la caverna mes profunda, no te interioritzat en els esquemes de pensament la lògica democràtica.

 

Però succeeix que la democràcia que en gaudim es basa en el fet de dipositar una papereta en una urna de forma periòdica. En el fet representatiu quasi exclusivament. Aquest fet està sobredimensionat, de tal manera que si a la demarcació de Tarragona (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona), només votessin 100 ciutadans, els partits que obtinguessin representació tindrien els mateixos diputats i diputades que si votessin tota la ciutadania amb dret a sufragi. 

[@more@]

L’abstenció no computa, només es lamenta el mateix dia de les eleccions i també el dia posterior. declaracions, lamentacions, profundes reflexions… romanços.

Aquesta abstenció que el dia 9 de març preocuparà de la mateixa manera i de forma perversa, al PSOE, a CiU i al PP, moltes vegades és un vot (en aquest cas, un no vot) militant i plenament convençut. 

Per una altra banda, les experiències de democràcia directa son realment anecdòtiques i encara no tenim la cultura col·lectiva necessària per realitzar-les. Els actuals càrrecs polítics, com per exemple els regidors i regidores de la ciutat de Reus, entenen la participació com a una forma d’invasió i tocada de pebrots per part dels “pesats” dels ciutadans o de les entitats. 

El foment d’una ciutadania crítica, propositiva, col·laboradora i participativa s’ha de realitzar des de les institucions. Aquestes haurien d’oferir uns canals de participació, on la ciutadania tingui espais de deliberació, de codecisió, de consulta, perquè es sentin partíceps i protagonistes de la democràcia i per tant de la comunitat. Si ja existeixen, en la majoria de casos, son espais buits de contingut i que funcionen de manera unidireccional i per tant perden el seu sentit original. 

Qui coneix una aposta decidida per mètodes participatius alhora de elaborar pressupostos municipals al nostre entorn? Quines experiències col·lectives de planificació urbanística son sabedors els nostres oients? Pensem que, sense desmerèixer el paper dels tècnics en la matèria, els veïns i veïnes no poden opinar i fer suggeriments sobre una actuació urbanística del seu carrer? O que els alumnes i les seves famílies no han de participar en la gestió de forma activa dels centres educatius on es passen gran part del dia? Creiem realment que només amb anar a votar cada 4 anys sentim nostre el sistema polític i parlamentari existent?. 

La nostra democràcia necessita millorar, augmentar la seva qualitat. Els càrrecs polítics actuals haurien d’entendre la participació com a un mètode que es pot transformar en una oportunitat per reeixir de forma mes satisfactòria les iniciatives i accions que es desenvolupin des dels departaments que gestionen.

La participació és una forma de validar de forma continuada els resultats electorals de forma dialogada amb els actors socials d’un territori o un sector. La participació, ben portada, pot aportar èxits als polítics i una afectació amb la vida política per part de la ciutadania, que necessitem amb molta urgència. No val lamentar-s’hi el dia 9 de març i a la vegada no apostar per canviar les tendències. Volem representants polítics valents, d’alt perfil ideològic i amb una gran fortalesa per començar a canviar les coses.  

Però el paradigma del despropòsit, no és el que he explicat fins ara; és que ni tan sols el sistema de vot assoleix un nivell de representació acceptable. A l’Estat Espanyol no tots els vots valen el mateix. La legitimitat democràtica d’aquells en el que esta dipositada la sobirania popular, es a dir, els diputats i diputades, és com a mínim qüestionable. 

El sistema electoral està basat en divisió territorial provincial, (la província és un ens feixista que caldria superar, però aquest és un altre debat) com a circumscripció electoral. El fet de designar demarcacions petites, com ho son les províncies, beneficia descaradament als partits grans, fomenta el bipartidisme i dificulta la diversitat política i ideològica. De fet, això es va fer, en el seu moment, amb l’objectiu per barrar el pas a les forces transformadores i amb component de classe: al PSUC i al PCE. 

Aquest sistema, que molts ciutadans i ciutadanes no coneixen, deixa a una força com IU, que treu a nivell estatal mes de 1.400.000 vots amb 5 diputats, mentre ERC amb 800.000 en te en treu 12. Al PSOE li costen els diputats 10 vegades menys que a IU. Si el futur Congres de Diputats no reforma la llei que regula les eleccions, estarem amb un dèficit democràtic històric. Senyors dels PSOE, del PP, de CiU, de ERC, diguin si estan d’acord amb aquesta llei que deixa sense representació a centenars de milers de ciutadans. 

Aquesta nova llei ha de contemplar demarcacions que coincideixin amb les actuals Comunitats Autònomes, que augmenti la proporcionalitat en la representació, però sobretot, que contempli una fracció de representació, o sigui uns quants escons del Congrés de Diputats, que surtin d’una borsa de restes, on s’acumulin aquells vots que no obtenen representació a la seva demarcació. 

Jo segueixo pensant que votar és un fet molt important i que cal motivar a les persones perquè hi vagin a fer-ho. Però difícilment podrem incentivar a la ciutadania si no els deixem clar que els sistema es just i que respecta la seva voluntat. Jo des d’aquestes línies m’atreveixo a dir que això no està passant en la actualitat.

Reformem la democràcia, fent-la mes representativa i mes participativa, en definitiva mes justa. Assolim una democràcia de mes qualitat.

2s comentaris